13 d’abril de 2011

La tarda de les granotes

Aquesta tarda hem anat cap al final del barranc de la Verge del Camí, amb la intenció de remuntar-lo i conèixer les plantes que hi ha, però.....
... només creuar el pont de fusta, ens han rebut les granotes amb el seu CROAC,
així que hem baixat a buscar-les
i les hem trobat, però eren molt tímides i de seguida s'amagaven sota l'aigua
i no hem aconseguit agafar-ne cap!
Aquesta és la nostra esquiva amiga... la GRANOTA VERDA.

 
 i la CUERETA BLANCA, que hem vist menjant mosquits i movent la cua amunt i avall
 i la GARSA, que hem sapigut que és capaç d'imitar el so d'altres ocells.... i de l'home!
 hem trobat una MARIETA però era tan joganera que no podíem fotografiar-la!
 també hem vist un BECADELL COMÚ

´  hi ha algú de vosaltres que vulgui buscar informació d'aquests ocells????

A més de molts altres insectes, que hem d'identificar, com aquesta papallona...

qui s'anima a fer-ho?
Hem atrapat vàries TÍPULES (tranquils, no ens piquen!)
i hem enganxat dues en el moment d'aparellament!


Una tarda més ho confirmem: la natura és sorprenent!
Si no ho creieu, pregunteu a l'Iris!

 

10 d’abril de 2011

Les papallones

 Arriba la primavera, i tot s'omple de color! Les flors i..... les papallones!

Si obrim els ulls, les veurem quan passejem pel camp, voletejant aprop nostre.
Sabeu que les papallones nocturnes ja existien fa 140.000 milions d'anys, i volaven al voltant dels dinosaures? 

 

Tipus de papallona

Les papallones es distingueixen en dues classes:


Les papallones diurnes necessiten els raigs del sol. Per això no les podrem veure quan està núvol.




Metamorfosi

Les papallones durant la seva vida, passen per quatre estats;
  • 1) Ou
  • 2) Larva o eruga                                                  
  • 3) Pupa (crisàlide)
  • 4) Papallona adulta
La duració de tot el cicle pot anar des de poques setmanes a diversos anys. Cada canvi en el cicle s'ha de fer en un moment concret; per exemple, l'eruga ha d'aparèixer quan broti la planta que menja, i l'adult quan les flors de les que s'alimenta s'obrin i no faci gaire mal temps.

Es diu que l'eruga és un "estómac ambulant", i és perquè l'eruga té una voracitat extrema i el primer que fa en néixer és menjar-se la closca de l'ou: És una màquina de menjar!. El creixement de l'eruga és rapidíssim i espectacular: quan neix podria passar pel forat d'una agulla, i multiplica el seu pes per tres mil des que neix!
La papallona adulta no creix mai i només li cal xuclar algunes flors o fruites madures per tenir energia per a aconseguir aparellar-se i produir els ous en el cas de la femella; un cop fet això moren tot seguit. Fins i tot, moltes papallones adultes no s'alimenten mai i viuen només de les reserves de l'eruga.

Aquí teniu un vídeo on veureu totes les etapes de la papapllona.
video
La vida de les papallones



Què mengen les papallones?
L'alimentació de les papallones varia segons l'etapa en la què es trobi: les erugues mengen fulles (cada espècie menja unes fulles en concret, i és on posa els seus ous), i les papallones mengen el néctar de les flors, sàvia dels arbres i el suc de fruites; algunes obtenen sals minerals de les roques i.... de les llàgrimes d'animals com les tortugues, llangardaixos... !!


Sabeu com ho fan per poder menjar el nèctar de les flors? Doncs tenen una trompa!
Sí, no penseu que no sabem el què diem.. L'espiritrompa és un conducte llarg que s'enrotlla en espiral i que pot desenrotllar-se, de manera semblant a com es fa amb una canya de beure. De vegades l'espiritrompa és tant llarga com tot el cos de la papallona!

Però, sabies que les papallones tenen el sentit del gust a les seves sis potes? sabies que quan es posen damunt dels seus aliments poden assaborir-ne el gust?


video
                                                                   L'espiritrompa

Les papallones tenen una funció molt important dins els ecosistemes, la pol·linització. Anant de flor en flor les papallones barregen els diferents pol·lens, fecundant així altres flors.




Qui es menja les papallones?
El principal predador de les papallones són els ocells, ja que les cacen volant i quan són erugues. Els ratpenats menjen papallones nocturnes (és clar!). També als llargandaixos i les aranyes els agrada.
Fins i tot les guineus poden incloure-les en el seu menú, si la resta escaseja!

L'art de l'engany:
La natura és molt sàbia! També les papallones!
Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions, com per exemple servir per camuflar-se,

 


o bé espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal.....




o advertir amb els seus colors cridaners que tenen mal gust o són tóxiques.


L'eruga de la papallona rei (Papilio machaon)  té una  técnica defensiva especial: en cas de perill segrega àcid butíric, que és molt pestilent!
     
Zygaena trifolii és una papallona tóxica: ¡els seus teixits contenen cianur! Això li permet ser molt confiada, i es deixa agafar fàcilment amb les mans. Si ho feu, recordeu no tocar-vos els ulls ni la boca després!




La migració
Les papallones viuen a gairebé qualsevol lloc del planeta, però prefereixen els llocs càlids i tropicals. Per això són capaces de fer llargs viatges de milers de kilòmetres, per a trobar un lloc adequat on reproduir-se.
Els motius de la migració d'algunes espècies són :
- trobar un nou hàbitat i plantes
- evitar la superpoblació i la falta d'aliment
- per escapar del fred

                                                 Mireu, mireu l'increible viatge que fan!

video



La natura és sorprenent!

8 d’abril de 2011

La sèquia major de Vilaseca

Ja hem realitzat la nostra primera sortida naturalística!

El diumenge 20 de febrer l’equip de joves naturalistes de Cambrils varem visitar la Sèquia Major de Vila-seca. Tots vam estar molt atents a les explicacions de la nostra guia.


Ella ens va explicar com es va formar la sèquia major,
i ens va parlar d'una de les espècies protegides de la zona: el fartet. El fartet és una espècie autòctona que va ser desplaçat per la gambúsia, un peix que es va introduir per combatre les plagues de mosquits i la malària.


Grans i petits vam poder veure amb els prismàtics algunes de les aus que es troben.


Vam observar atentament ......
i vam anotar en les nostres llibretes de camp...

tot allò que veiem i identificàvem:

La gavina riallera....
l'ànec collverd...

les fotjes....

... una papallona dels murs (pararge aegeria)...
...algunes erugues de processionària, que són una veritable plaga en els nostres boscos...

.... però no vam veure la tortuga d'estany. Encara devia estar hivernant!

Tant el fartet com la tortuga d’estany són espècies molt limitades en les postres comarques, per això és molt important preservar-les en aquest espai.

Quan va acabar la visita, tots vam estar d’acord que havíem conegut un espai molt ric en biodiversitat, i que volíem ajudar a que es mantingués tal i com està. Anem pensant com podem contribuir a la seva conservació.