Més val tard que mai, diuen! Continuem amb tot el què vam aprendre amb el Raül Cendon.
Perquè, amb el Raül, a més d'aprendre moltes coses sobre els dofins també vam....
Per a recordar-ho, millor ens posem les ulleres de submarisme, respirem a fons i ens submergim a la mar. Ja hi som!
Quan mirem al nostre voltant, observem que poc a poc s’aproxima una ombra, alguna cosaaleteja sense aturar, amb moviments lents i harmoniosos; però fins que no està a la nostra alçada no podem veure de què es tracta.
¡¡Una tortuga marina!! ¡¡Quina sorpresa!!, no? queden pocs exemplars i nosaltres hem tingut la sort de poder veure una i d’aprop.
Anem a seguir-la, ens capbussem dins l’aigua i .....
Les tortugues marines existeixen des de fa 180 milions d'anys! Diuen que, en aquella època, els dinosaures i les tortugues dominaven la Terra...
Les tortugues són els únics rèptils que viuen en el mar (respiren per pulmons i posen els ous a la sorra).
Poden viure més de 150 anys!!!
Tipus de tortugues marines
Tortuga babaua (Caretta caretta)
És la més abundant del mar Mediterrani. És omnívora (menja crancs, meduses, cefalòpods, altres crustacis i mol·luscs). Acostuma a pesar uns 90 kg (però se n'han trobat de 400kg!), i medeix un metre de llarg.
Tortuga verda (Chelonia mydas)
Canvia els seus hàbits d'alimentació amb el temps: de joves són omnívores, i quan són adultes són hervíbores (mengen algues i plantes marines).
Tortuga llaüd (Dermochelys coriacea )
És la tortuga més gran del món!! Pot arribar a pesar 900 kilos, i medir 2 metres de llarg!
Com es reprodueix?
El mascle no surt mai del mar. La femella sí, torna al lloc on va nèixer per a posar els ous. La mare pon els ous a la platja, els enterra a la sorra amb les potes del darrere i els deixa allà. Quan passen entre 40 i 70 dies surten de l'ou les tortuguetes, i mireu ....
Més o menys només la meitat dels ous que ha enterrat la mare es trenquen i van cap al mar, però seran pocs els que aconsegueixin arribar. Entre els ocells que volten per allà i els taurons són poques les que sobreviuran.
Per què estan en perill d'extinció
Les tortugues estan en perill d'extinció perquè confonen les bosses de plàstic que tira la gent a l’aigua amb meduses, i se les mengen. Això els hi provoca la mort.
També la pesca de palangre les perjudica, ja que queden enganxades en l'ham i pot morir si no s'allibera de seguida.
I no oblidem que posen els ous on van nèixer. Si allà ja no hi ha platja, sinó edificis... on posarà els seus pous?
Què podem fer per protegir-les?
Vinga, joves naturalistes, segur que em podeu donar la resposta....
El dimecres 27 d'abril va venir a veure'ns el Raül Cendon, que treballa per al Centre de Recuperació d'Animals Marins. I vam aprendre un munt de coses amb ell!
Com som molt aplicats i aplicades (a més de curiosos, ja ho sabeu), ens havíem preparat un munt de preguntes per a fer-li al Raül. Tot això és el que vam aprendre:
En el mar mediterrani, els dofins més comuns són:
el dofí comú, que no és el més comú....
el dofí llistat, que sí és el més comú...
i el dofí mular, el que veiem als dofinaris.
Tot i que, evidentment, no és el lloc on viu. Recordeu el què ens va explicr el Raül? Venia a ser així....
Els dofins sempre viuen en grup. El Raül ens va explicar que, quan un dofí arriba sol a una platja, o va nedant tot sol, vol dir que està malalat. No pot seguir el ritme del grup, que neda ràpid, i es queda enrera. Si nosaltres veiessim un dofí ferit hauríem de..... TRUCAR EL 112!.
Sabeu què vam veure l'altre tarda?
La Gemma i jo anàvem tan tranquiles amb el cotxe cap a Cambrils, quan damunt la rotonda de la cooperativa hem vist...... un xoriguer!
Qui sap, potser era el què vam alliberar.
Però això no és tot. Estava fent l'aleta, el que vol dir, com ja sabeu, que anava a caçar. Més o menys així:
Hem parat el cotxe, hem observat amb atenció i..... el xoriguer a baixat davant nostre, i ha caçat alguna cosa que no hem pogut veure!
Ha estat genial! Emocionant!
Així que, ja sabeu: ULLS BEN OBERTS, mai se sap on tindrem una sorpresa.......
Ah! Mentre espereu el reportatge sobre els dofins i tortugues marines, i el de l'anellament, observeu aquest xoriguer. N'hi ha que són realment espabilats!
La duració de tot el cicle pot anar des de poques setmanes a diversos anys. Cada canvi en el cicle s'ha de fer en un moment concret; per exemple, l'eruga ha d'aparèixer quan broti la planta que menja, i l'adult quan les flors de les que s'alimenta s'obrin i no faci gaire mal temps.
Es diu que l'eruga és un "estómac ambulant", i és perquè l'eruga té una voracitat extrema i el primer que fa en néixer és menjar-se la closca de l'ou: És una màquina de menjar!. El creixement de l'eruga és rapidíssim i espectacular: quan neix podria passar pel forat d'una agulla, i multiplica el seu pes per tres mil des que neix!
La papallona adulta no creix mai i només li cal xuclar algunes flors o fruites madures per tenir energia per a aconseguir aparellar-se i produir els ous en el cas de la femella; un cop fet això moren tot seguit. Fins i tot, moltes papallones adultes no s'alimenten mai i viuen només de les reserves de l'eruga.
Aquí teniu un vídeo on veureu totes les etapes de la papapllona.
La vida de les papallones
Què mengen les papallones?
L'alimentació de les papallones varia segons l'etapa en la què es trobi: les erugues mengen fulles (cada espècie menja unes fulles en concret, i és on posa els seus ous), i les papallones mengen el néctar de les flors, sàvia dels arbres i el suc de fruites; algunes obtenen sals minerals de les roques i.... de les llàgrimes d'animals com les tortugues, llangardaixos... !!
Sabeu com ho fan per poder menjar el nèctar de les flors? Doncs tenen una trompa! Sí, no penseu que no sabem el què diem.. L'espiritrompa és un conducte llarg que s'enrotlla en espiral i que pot desenrotllar-se, de manera semblant a com es fa amb una canya de beure. De vegades l'espiritrompa és tant llarga com tot el cos de la papallona!
Però, sabies que les papallones tenen el sentit del gust a les seves sis potes? sabies que quan es posen damunt dels seus aliments poden assaborir-ne el gust?
L'espiritrompa
Les papallones tenen una funció molt important dins elsecosistemes, la pol·linització. Anant de flor en flor les papallones barregen els diferents pol·lens, fecundant així altres flors.
Qui es menja les papallones?
El principal predador de les papallones són els ocells, ja que les cacen volant i quan són erugues. Els ratpenats menjen papallones nocturnes (és clar!). També als llargandaixos i les aranyes els agrada. Fins i tot les guineus poden incloure-les en el seu menú, si la resta escaseja!
L'art de l'engany: La natura és molt sàbia! També les papallones! Els colors de les papallones poden tenir diferents funcions, com per exemple servir per camuflar-se,
o bé espantar un depredador imitant els ulls d'un gran animal.....
o advertir amb els seus colors cridaners que tenen mal gust o són tóxiques.
L'eruga de la papallona rei (Papilio machaon) té una técnica defensiva especial: en cas de perill segrega àcid butíric, que és molt pestilent!
Zygaena trifolii és una papallona tóxica: ¡els seus teixits contenen cianur! Això li permet ser molt confiada, i es deixa agafar fàcilment amb les mans. Si ho feu, recordeu no tocar-vos els ulls ni la boca després!
La migració Les papallones viuen a gairebé qualsevol lloc del planeta, però prefereixen els llocs càlids i tropicals. Per això són capaces de fer llargs viatges de milers de kilòmetres, per a trobar un lloc adequat on reproduir-se. Els motius de la migració d'algunes espècies són :
- trobar un nou hàbitat i plantes
- evitar la superpoblació i la falta d'aliment - per escapar del fred
