Avui els naturalistes us volem explicar un conte, ben bonic i natural:
Diuen que hi havia un pagès que passejava pel seu camp, xiulant xiulant, més content que un gínjol.
El pagès es va trobar amb uns noiets i noietes ben curiosos: portaven uns pots molt grans, unes xarxes en un pal, i unes cares ben contentes.
- on aneu, petits? diguè el pagès
- al toll d'aigua d'aquí al costat, que sabem que hi ha un animalet que ens té enamorats!
El pagès, tot encuriosit, es va unir a l'equip...
tots junts i ben contents...
caminen sense noció del temps.
Però... silenci! Heu sentit aquest soroll?...
Potser surt del petit toll...
El pagès es va quedar bocabadat!
Qui havia cantat?
Una granota molt verda
que s'amagava sota l'herba...
 |
| http://bibliocolors.blogspot.com.es/2012/09/illustracions-de-gripaus-i-granotes.html |
-I ara què farem? Potser millor que marxem...
Els petits ho tenen molt clar: el que ells volen és explorar!
És tant divertit, això de mullar-se!
Però compte, no val enfonsar-se...
Un cop tot mirat i remirat,
li ensenyen al pagès què han trobat...
Uns capgrossos ben bonics, alguns fins i tot ja tenen dits!
Els petits li descobreixen un món ben fascinant.
Oi pagès, que et miraràs amb uns altres ulls el teu voltant?
I ara què en farem d'aquest cullerots que hem observat?
Ara els deixarem com si no hi haguéssim passat.
Si més contes de granotes vols escoltar,
la pàgina següent pots visitar...
i si el que vols es saber
quines granotes pots trobrar
el que segur has de fer
és aquesta pàgina mirar:
Però sabeu que aquesta no és la primera vegada que els naturalistes visiten les granotes?
Mireu ja fa un temps què va passar: http://escoladenaturalistes.blogspot.com.es/2012/05/la-tarda-de-les-granotes.html?q=granotes
Genial el plantejament del conte. Molt bé Laura!
ResponElimina