Aquesta setmana, tot jugant i investigant, hem descobert alguns dels nostres veïns nocturns.
Tot i que ja sabem que ara està hivernant, vam voler conèixer millor l'eriçó comú (Erinaceus europaeus).
Per això vam seguir el seu rastre...
i vam descobrir que és un animaló que viu als boscos, camps de conreus...
Crien dues vegades, al maig-juny i al setembre-octubre. Poden tenir fins a 10 cries.
Surt al vespre i per la nit per a menjar. Li agraden els cucs, insectes, cargols, llimacs, granotes, ratolins,
sargantanes, colobres, i escurçons...! I també pot menjar ous i pollets, glans i altres fruits.
No s'està de res, el nostre amiguet!
De dia es queda en el seu cau, fet de fullaraca sota un matoll.
Però si fa humitat potser li ve de gust sortir a fer un tomb, a veure si troba alguna cosa per a menjar....
Té un olfacte molt desenvolupat. És un excelent nedador i escalador!
La seva forma de defensar-se és convertir-se en una bola punxeguda!
Mireu, quina fila que fan quan es treuen el vestit!
Ténen més de 6.000 púes, que renoven cada any i mig.
Els seus predadors són les guineus, teixons, àguiles, porc senglar, duc, òliba i gamarús..
Teixó
Òliba
Però el seu principal problema són..... els humans! S'enverina amb els nostres pesticides i herbicides.
A més, també mor atropellat en les carreteres.
I això que és un gran aliat nostre, que ens ajuda a convatre les plagues dels conreus!
Bé, deixem-los hivernar tranquils.
Ja els veurem a la primavera!
